L’anhelat èxtasi de Santa Teresa

Descarreguem, per fi i després de quatre anys, el nostre castell bandera: el 5d9f. I arrodonim un dia perfecte repetint el 2d9fm.

1r 5d9f.

Feia anys que no vivíem emocions tan fortes. Que no celebràvem tant. Que no ens abraçàvem tant. Que no cridàvem tant. Que no ploràvem tant. Va ser com treure’s un tap o un pes de sobre. A la plaça Vella del Vendrell -on sinó?- la Colla Jove Xiquets de Tarragona per fi trobava la justícia castellera a tants mesos d’assaig. Enguany, els resultats a plaça havien estat bons, però fins a la Fira de Santa Teresa no havien arribat tots allò que mereixíem. Sobretot perquè, després de quatre anys, la supercatedral es tornava a pintar de lila. I també perquè era un d’aquells dies en què la sensació era que podíem assolir tot allò i més que ens proposéssim.

2d9fm.

“Arribem i executem”, ens deia l’Adrià Calvet en acabar l’assaig de divendres. La instrucció del cap de colla era clara, tot i que sortir de 5d9f va sorprendre molta gent. Al cap i a la fi, va ser la decisió encertada, com es va demostrar poc després de la una del migdia. El cinc de nou va pujar al primer peu de la primera ronda, amb convicció, determinació i caràcter. Va bastir-se remenat però també sòlid i lligat. La rapidesa tan característica de la canalla de la Colla Jove va ser clau per fer les dues aletes tan esperades, somiades i anhelades. A la baixada, fe, coratge, nervi i potència per descarregar el primer 5d9f en quatre anys, la 35a supercatedral de la nostra història.

La pinya lila, fins i tot força abans que tothom toqués el terra, es va convertir en una marea d’emocions. Se’n podrien dir moltes, però és que van ser pràcticament indescriptibles. Valia la pena ser al Vendrell. Per a molts castellers, era recuperar un castell que uns anys enrere era la nineta dels nostres ulls; per a un bon grapat d’altres, era el seu primer. I quin primer! Fos com fos, tothom era conscient de la importància d’aquest cinc. De la transcendència no només per la història de la colla, sinó també pel futur que ens prepara davant nostre.

4d9f.

pd6.

Amb l’adrenalina i l’eufòria a màxims, a segona ronda vam afrontar el segon gran repte de la jornada. L’èxit del 5d9f ens havia tret molts nervis i ens havia donat molta confiança i aquest el vam afegir a l’àlbum de cromos de la col·lecció vendrellenca. Va ser, sens dubte, el millor dos emmanillat: ràpid, sòlid i aplomat. Descarregat el 2d9fm, la dosi de bogeria es va redoblar, fent que la d’enguany passi a formar part del selecte grup d’actuacions per al record a la capital del Baix Penedès.

Amb els dos objectius de màxims a la butxaca, tocava arrodonir la que ha acabat sent la millor actuació de la temporada. En tercera ronda, un d’aquells 4d9f de treball, exigència i gestió. I és que aquest ha estat l’element clau d’aquest 2023 en aquest castell; potser no hem fet els més bonics de la nostra història, però s’han sabut completar amb èxit tot i suar-los de valent. Per acabar, un pilar de sis que, aquest sí, va ser el millor del curs i que demana “un pis més”. Precisament, l’espadat serà el gran atractiu de la diada de l’Esperidió per tancar la nostra temporada. Al pla de la Seu, i al costat de Nens del Vendrell, Bordegassos de Vilanova i Castellers de la Vila de Gràcia, l’ambició és créixer encara més a partir d’aquesta estructura.