Història
Millor Diada de la nostra història
Fira de Santa Teresa, El Vendrell 2016
3d10fm
5d9f
9d8
pd8fm
SEGLES XVII-XIX: TARRAGONA, CENTRE CASTELLER
L’activitat castellera a Tarragona té els seus inicis abans, fins i tot, dels castells com els coneixem ara. Les festes de la ciutat van tindre actuacions de balls de Valencians des de finals del segle XVII i va ser un dels escenaris que va poder-ne veure l’evolució fins als castells dels Xiquets de Valls. Durant bona part del segle XIX, la presència de les colles vallenques a Tarragona es materialitzava mitjançant dues colles locals: la colla dels Pagesos i la dels Pescadors. Tarragona, com a plaça castellera de primer ordre, va veure el primer castell de 9 de la història, el dia de Santa Tecla de 1851, a la plaça de les Cols. Després de la Tercera Guerra Carlina es perden les referències a Pagesos i Pescadors, però els tarragonins van continuar vivint i pujant als castells. D’aquesta manera, en els anys compresos entre 1877 i 1883, els castells de nou i el pilar de vuit van esdevenir habituals tant per Sant Magí com per Santa Tecla, i tarragonins com Jaume Tarragó i Plana, l’Esperidió, prenien part activa en els castells que portaven els vallencs. Aquest casteller va ser, el dia de la Mercè de 1881, un dels segons del primer quatre de nou net de la història, descarregat a la plaça de les Cols. La seva fama, tant en el seu temps com en els anys posteriors, l’ha portat a ser un dels castellers més destacats de la Primera Època d’Or. L’any 1885, juntament amb molts altres tarragonins, va prendre part en la formació de la primera colla plenament local, la Colla de la Mercè, que va existir fins l’any 1897, i que va arribar a bastir castells de set pisos durant els primers anys de la Decadència castellera.
SEGLE XX: DUALITAT TARRAGONINA
L’any 1926, el naixement d’una nova colla de Xiquets de Tarragona va ser el punt d’inici de la Reinaixença castellera. Aquesta colla, que amb el temps passaria a anomenar-se Colla Vella, vestia el color blau marí, i va ser la primera colla castellera a anar uniformada. Cinc anys després va aparèixer la Colla Nova, que va triar com a color el morat, el color del Camp de Tarragona. Així doncs, la dualitat castellera tornava a la ciutat. Les dues colles van coexistir amb els castells de set com a sostre fins a l’entrada del règim franquista, quan l’Ajuntament va fusionar-les en una de sola, que va adoptar el nom genèric de ‘Xiquets de Tarragona’ i que va arribar a fer un únic quatre de vuit ll’any 1947, que fou polèmic perquè gran part dels integrants del tronc eren vendrellencs. Aquesta situació va durar ben poc, ja que l’any 1951 es va refundar la Colla Nova sota la protecció de Sant Magí.
Entre 1951 i 1970 es va mantindre a la ciutat la dualitat castellera històrica. Les dues colles participaven al Concurs de Castells de Tarragona i als diversos que s’anaven convocant, com ara el Concurs de Can Jorba, a Barcelona, i en alguna edició de l’Anxaneta de Plata, a Vilafranca. Cap al final de la dècada dels seixanta, mentre els Nens del Vendrell i la Colla Vella dels Xiquets de Valls dominaven el món casteller, les colles de Tarragona oferien resultats castellers modestos.
1970-1978: UN MOMENT INCERT
Per intentar situar la ciutat al nivell de les colles de fora, l’Ajuntament va decidir, l’any 1970, fusionar novament les agrupacions locals i crear els Xiquets de Tarragona, amb camisa de ratlles blanques i vermelles. La reunificació va dividir més que sumar i les desavinences amb els membres de l’altra colla va portar molts antics membres de la Colla Vella a abandonar els castells. La nova colla de Xiquets de Tarragona va mantindre el nivell de set pisos, però no va arribar a fer castells de vuit, l’objectiu amb el qual s’havia creat.
1978: L’EMBRIÓ DE LA CJXT
En aquest context d’estancament casteller a la ciutat i després d’una actuació nefasta de la colla unificada a la Manifestació Castellera de 1978, un conjunt de joves assidus al popular bar Motoclub, amb ganes de recuperar les tradicions de la ciutat i desencisats de l’ambient i dels resultats que oferia la colla existent, van decidir crear una colla castellera. Tot i la forta oposició van aconseguir reunir persones de tots els estrats socials i laborals amb uns objectius clars: fer país, democratitzar les tradicions i retornar a la ciutat el nivell casteller que per història es mereixia.
1979: CORNUDELLA, LA PRIMERA ACTUACIÓ
Un any després de posar la llavor del que seria la Colla Jove, es va actuar per primera vegada. Va ser el 4 de novembre de 1979 a Cornudella de Montsant quan “un grup de Castellers de Tarragona”, encara sense camisa ni nom, va fer la seva primera actuació. Allà van fer-hi diversos pilars de quatre i un intent de tres de sis. al costat dels Brivalls de Cornudella, que van esdevenir els padrins de la nova colla tarragonina. Els Brivalls, malauradament, van acabar desapareixent uns anys més tard, però la història ha volgut que, avui dia, Cornudella hagi recuperat la seva colla i que la Jove en sigui padrina. El nom de la vila del Priorat va quedar gravat per sempre, d’aquesta manera, a la història de la Colla Jove, i és l’inici d’una bonica relació que ha arribat fins als nostres dies.
1980-1982: NOM, CAMISA I PRIMERS CASTELLS
Ja a l’any 1980, es va aprovar el nom de Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, que combina les ganes de renovació que van fer néixer l’entitat i el llegat cultural dels castells a Tarragona, del qual és hereva. La camisa morada va estrenar-se en una actuació a la Galera, al Montsià, i per Sant Magí es va fer la presentació oficial a la ciutat. L’elecció del color de la camisa no va estar exempta de polèmica, atès que el color triat, conjuntament amb el blau marí, havien estat objecte d’un pacte de sang durant la unificació de l’any 1970. No obstant això, la Colla Jove va anar creixent ràpidament en nombre de castellers i en resultats, i en menys tres anys de vida ja havia assolit tota la gamma de set, un fet que va esperonar la colla rival, que va aconseguir el 4d8 després d’onze anys d’existència.
1983-1987: ELS CASTELLS DE VUIT I EL PILAR DE SIS
El primer salt qualitatiu de la Jove va produir-se a la Santa Tecla de 1983, quan es va carregar el primer dos de set. L’entrada incansable de gent nova va permetre apujar el sostre la temporada següent, que va acabar sent una de les més importants de la història de la colla. El 1984 es va carregar a la Bisbal el primer quatre de vuit. D’aquesta manera, Tarragona es convertia en la segona ciutat amb dues colles de vuit pisos, un privilegi que, fins aleshores, només tenia Valls. Un mes després, per Santa Tecla, la Jove descarregava el castell en una jornada memorable. Aquell any va acabar amb una actuació històrica al Concurs de Castells, amb el primer pilar de sis que carregava una colla de Tarragona en tota la història, i que va permetre a la Jove escalar fins a una meritòria tercera posició, amb només cinc anys de vida. El 1985 va ser important, sobretot, pel naixement de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, creada amb l’objectiu de potenciar el vincle indestriable entre la Jove i la ciutat, així com la potenciació de L’Esperidió com a revista de referència al món casteller.
Els vuitanta van ser anys d’una potent activitat popular i la Colla va prendre part activa en la recuperació d’elements del seguici popular com els Diables, el Drac de Sant Roc o l’Àliga. La Jove va ser també origen del Club Rugby Tarragona, nascut el 1986, que vesteix el morat en honor a la colla. Malgrat l’enorme vida social, castellerament van ser uns anys d’irregularitat, en què el creixement tan ràpid dels primers anys de vida va acabar portant la colla a un estancament casteller.
1988-1989: L’ENTRADA DE LES DONES
Després de quatre anys de sequera, la Colla Jove va aconseguir superar, d’una vegada per totes, les dificultats que impedien descarregar el 4d8. Per Santa Tecla d’aquell any es recuperava el castell i, finalment, la colla es podia permetre somiar. Al Concurs d’aquell any s’hi va intentar sense èxit el 3d8, obrint la porta a un castell que aleshores molt poques colles assolien. Paral·lelament, el bon domini del 2d7 i la gran massa social de la colla permetia somiar en coses més grans com el 2 de 8 amb folre.
Els castells havien estat històricament una activitat d’homes on difícilment tenien cabuda les dones, ja fos per prohibició o per manca de voluntat. A moltes colles tradicionals, les poques dones que aconseguien vestir la camisa quedaven relegades a papers secundaris com ara tindre cura de la canalla, acompanyar els marits o aguantar les espardenyes, però difícilment el de posar-se a la pinya i fer castells. Com en tantes altres coses, els anys 80 van ser una època de canvis, i van servir també per incorporar definitivament les dones a la Jove com a castelleres de ple dret. El 1989, com a acte d’afirmació, les dones de la colla van dur a plaça un 4 de 6, que va servir per demostrar que les dones també podien fer castells igual que els homes, i que podien tindre un paper actiu en el dia a dia de la Jove.
1990-1992: UNA NOVA REALITAT
L’any 1990, la colla va descarregar el 3d8 a la diada de Sant Magí. D’aquesta manera, s’aconseguia finalment decantar la balança local cap al cantó de la Jove, que es convertia en la primera en fer-lo. Aquell primer tres va servir de desllorigador d’uns anys difícils i va permetre tornar a créixer exponencialment. Aquell mateix 1990, per Santa Tecla, es va carregar el primer 2d8f i pocs dies després, al Concurs, es va descarregar. Arribats a aquest punt es va veure clarament que la Jove havia ampliat la seva dimensió i necessitava organitzar-se com la colla gran que era: es van diversificar les tasques i es van crear els equips de pinyes, de canalla i la figura del segon cap de colla. Així s’alliberava de feina el cap de colla i s’implicaven més castellers en les tasques tècniques.
1993-1994: COLLA DE NOU
Malgrat el revulsiu que va suposar l’any 1990, durant els anys posteriors va esdevindre una quimera descarregar junts els tres castells de vuit. Finalment, el Sant Magí de 1993, tres anys després d’aquell primer 3d8, s’aconseguia l’actuació somiada de la tripleta i, altre cop, la Jove es podia permetre somiar en gran. Per al dia de Santa Tecla, l’objectiu era enorme: la Jove volia fer, per primera vegada a la ciutat, el 5 de 8 i el 4 de 9 amb folre. El dia de la patrona va ploure, però la força de voluntat de la Jove, amb el suport de l’Ajuntament però en solitari, va fer realitat una idea que poc abans semblava impossible: Tarragona ja tenia una colla de nou. Si bé el castell de nou va ocupar portades i es va endur el protagonisme, aquell dia es va descarregar, al primer intent, el 5d8, un castell molt estimat fins al dia d’avui.
El 1994, la ressaca d’un gloriós 1993 no va entorpir el pas de la Jove. Per Sant Magí i al primer intent, la Jove va descarregar el primer 3 de 9 amb folre de l’Era Moderna dels castells a la plaça de les Cols, el mateix indret on el 1851 s’havia fet el primer castell de 9 de la història. La facilitat amb què es va fer aquest primer castell de 9, sumada a la confiança amb el 5d8 van permetre repetir els dos castells a l’Arboç uns dies després, i plantejar-se la Tripleta Màgica (3d9f, 4d9f i 5d8) el dia de Santa Tecla. Com l’any anterior, el 23 de setembre va ploure, però la Jove no va voler perdre l’oportunitat de regalar els seus castells a la ciutat. La Tripleta Màgica es va descarregar el 25 de setembre en una plaça on, aquest cop sí, hi havia les altres colles de la ciutat. Amb l’expedient immaculat en els castells de 9, la Jove es plantava al Concurs de Castells com a clara favorita. Els castells en cartera eren els mateixos que els de Santa Tecla, però un dia tan especial com el Concurs es mereixia alguna cosa més.
1994-1995: EL SOMNI DEL 5D9F
La solidesa dels folres i l’experiència amb el 5d8 van portar la Jove a inventar-se un castell que només s’havia vist un cop, el 1883, més de cent anys abans. El cinc de nou va ser un objectiu de ciutat i quan va anunciar-se per megafonia al Concurs, gent de les altres colles de la ciutat i del públic que omplia la plaça de Toros van unir-se a la pinya de la Jove. Aquell primer intent, però, va quedar lluny de carregar-se, i el concurs es va acabar perdent per una penalització que va coronar vencedora la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Malgrat la derrota, la Jove aconseguia en aquell concurs la segona posició i demostrava al món que el 5d9f era possible. Al novembre, la Jove tenia hora amb la història en una segons temptativa del castell a la plaça de la Font, que, tot i pujar aplomat, va caure sense èxit. Si l’intent del Concurs va mostrar que es podia carregar, el de la Diada de la Colla va demostrar que es podia descarregar.
Tot i les caigudes, l’ambició de la Jove no va disminuir, i l’any següent va iniciar-se amb l’objectiu d’assolir el 5d9f. Les fites es van avançar, per Sant Magí es va aconseguir la tripleta màgica i, per Santa Tecla, el 5d9f va ser el centre de totes les mirades, però altra vegada va caure. Aquesta vegada, la caiguda va fer més mal: un integrant del folre va patir una greu lesió medul·lar, un fet que va suposar un abans i un després en la trajectòria de la Colla Jove i va afectar molt en la mentalitat i la capacitat d’arrossegar gent. El dia després, mentre la Jove estava encara commocionada, els Minyons carregaven el primer cinc de nou del segle. Tot i això, aquell dia de la Mercè es va descarregar el primer pilar de sis de la colla, que es va dedicar a un casteller en especial.
1996-1999: ASSERENAMENT
Els anys posteriors van ser durs, però la colla no es va rendir davant de les dificultats i fins i tot van assolir alguns castells nous. El 1996 la Jove va actuar per primera vegada a Sant Fèlix, una de les principals diades de la temporada. Aquell dia va ploure i la diada semblava tocada de mort, però gràcies a la iniciativa de la colla es van poder fer els castells amb normalitat. Aquella va ser la millor actuació de la temporada, amb els dos bàsics de nou carregats. El 1997, el pilar va agafar protagonisme i, per Sant Magí, la Jove carregava el primer 4d8a de la seva història, a més del 3d9f. Per Santa Tecla es va fer una gran diada, amb els primers 4d8a i pd7f de la colla, que van estar acompanyats del primer castell de nou descarregat en dos anys, el 4d9f.
El domini del pilar va obrir les portes a una temporada, la de 1998, ambiciosa. Després d’un gran Sant Magí, en què es va descarregar el 3d9f tres anys després, es van fer grans diades al Catllar i a l’Arboç. En aquesta última, es descarregà la tripleta màgica i el pilar de sis, una actuació que va convertir-se en la millor de la Jove i que no va ser superada fins el 2011. La tendència positiva d’aquell any va fer treballar a consciència el cinc de nou i el quatre de nou net. Amb el bon regust de la temporada anterior, el 1999 es va plantejar amb l’objectiu de fer més bons castells des de més aviat, però les caigudes constants ho van impedir.
2000-2007: VOLER I NO PODER
A principis dels 2000 l’objectiu de la Colla Jove es podria resumir com l’intent per evitar perdre els galons de 9, però entre caigudes i entrebancs no va ser possible i, finalment, després d’una dècada, el 2002 no es va poder assolir cap castell de nou. La colla va haver d’acceptar amb amargura que ja no era colla de nou. El fet d’assumir la realitat, però, va propiciar un canvi de mentalitat per part de tots els equips tècnics de l’entitat: el nou objectiu seria consolidar troncs i estructures amb mirada de futur. Els castells de 9 passaven a un segon pla, fins que se’n tinguessin garanties. En aquest context també es va crear la diada de l’Esperidió dins les festes de Santa Tecla, com una jornada talismà on provar els castells de més entitat. Els anys següents van ser la cara i la creu. La cara, el 2004 i el 2005, quan es va recuperar el 4d9f carregat i l’esperança de revifalla; i la creu, el 2006 i el 2007, quan es va perdre novament la categoria de 9 entre desavinences internes i mala sort a plaça i quedant darrere dels Xiquets de Tarragona en el rànquing casteller, per primera vegada des de 1979. Aquests mals resultats van portar a la dimissió de l’equip tècnic i, a la tercera assemblea, a l’aparició de Jordi Crespo al capdavant de la colla.
Aquest es considera l’inici del canvi, ja que va ser a la Santa Tecla del 2008 que es va descarregar el 3d9f per primera vegada en nou anys, una evolució que es faria palesa el juliol de l’any següent, quan es va portar el castell de nou més llunyà fins aleshores: el 3d9f carregat a les Santes de Mataró. La prova de foc va arribar per Sant Magí, quan la Jove va descarregar el primer 3d9f que veia la plaça de les Cols en onze anys. Però l’efemèride més recordada serà, sens dubte, la històrica Tripleta Màgica que es va descarregar per Santa Tecla, certificant el domini sobre les tres estructures, el retorn a la categoria de nou pisos i el final d’una dècada marcada pels altibaixos.
2008-2011: TREBALLANT PER UN SOMNI
Feia molts anys que la Jove estava lluny del nivell casteller que la ciutat mereixia. Aquesta dinàmica negativa, que era compartida amb les colles de la ciutat, va aconseguir redreçar-se, finalment, a partir del 2008. El dia del Primer Diumenge de Festes la Jove va descarregar, nou anys després, el 3d9f, un castell que va marcar l’inici el retorn definitiu de la colla l’elit castellera. La bona evolució va portar a recuperar la Tripleta Màgica a la Santa Tecla del 2009 demostrant que, d’una vegada per totes, els fantasmes del passat s’havien esvaït. El 2010 va portar un nou intent del 5d9f que va ser com el premi al que havia estat una temporada magnífica i posava el caramel a la boca per als anys posteriors. La colla estava treballant per un somni, i el somni era possible.
Si el 2011 té una imatge per a la Colla Jove, aquesta és la del cinc de nou amb folre carregat el dia de Santa Tecla. Disset anys després d’inventar-se un castell llegendari que cap persona viva havia vist, la Jove el carregava. El que havia estat una llosa que havia pesat durant tants anys, de cop va desaparèixer, i va fer que tota la ciutat s’unís en una sola veu: Tarragona tenia una colla, la Jove, de gamma extra, la sisena del món casteller i la primera que ho feia amb el cinc folrat. Aquell any, però, va tornar a estar marcat pel treball al local i pels resultats a plaça. Es van estrenar dues noves places de nou: la plaça de la Vila de Vilallonga i el carrer del Cós del Bou, el barri que havia vist créixer la colla. A més a més, l’entrada de nous castellers a la colla va créixer enormement i la gran quantitat de castellers de tronc que es tenien va dur a descarregar el 3 i 4d8 simultanis per primera vegada.
2012-2014: TRENCANT ELS SOSTRES
El cinc de nou s’havia carregat, però calia descarregar-lo. La Jove afrontava la primera temporada com a colla de gamma extra amb l’objectiu de continuar creixent. A aquest objectiu va sumar-s’hi la segona participació de la colla a la diada de Sant Fèlix de Vilafranca. Després d’un mes d’agost marcat pels intents desmuntats, la colla descarregava la tripleta màgica a Vilafranca i es tornava a plantar al setembre amb el 5d9f com a objectiu. A la diada del Primer Diumenge de Festes es va tornar a carregar i es va veure que, a diferència del de l’any anterior, el castell tenia corda per descarregar-se. La gamma extra, a més, va ampliar-se amb un altre castell nou, el 9d8. Després d’un concurs en què el 5d9f va caure entre la primera i la segona aleta, la diada de Santa Teresa va convertirse en el dia indicat per descarregar-lo. Allà, entre els plataners que dominaven la plaça Vella, la Jove va descarregar, divuit anys després, el cinc de nou amb folre. La facilitat d’aquell castell va agafar per sorpresa tot el món casteller, i va obrir una nova etapa de la relació entre les colles i el 5d9f. Aquell 14 d’octubre al Vendrell, a més, la Jove va descarregar el pilar de set, quinze anys després de l’últim.
Si alguna cosa ha definit la Colla Jove d’ençà del 2008 és la continuïtat. Els castells no s’aconsegueixen perquè sí. Hi ha moltes hores d’assaig al darrere i cal treballar activament perquè els resultats es demostrin a les places. D’aquesta manera, el 2013 va arribar amb la intenció de consolidar el 5d9f descarregat i d’ampliar la gamma, amb el pilar com a objectiu principal del curs. Pel que fa al primer castell, l’objectiu es va assolir a la perfecció i se’n van descarregar quatre en una temporada, la qual cosa representava un rècord al món casteller. A més, es va descarregar per primera vegada a la ciutat. El pilar, per la seva banda, va carregar-se a la diada de Santa Teresa al Vendrell. D’aquesta manera, la Jove carregava el seu primer castell amb manilles.
2014: EL DIA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA DELS CASTELLS A TARRAGONA
Capítol a banda mereix el 2014, un dels anys més recordats de la Colla Jove. La confiança amb el 3d9f (se’n van descarregar vint-i-un sense cap error) i la recent experiència que s’havia adquirit amb les manilles va portar a plantejar-se un objectiu que hagués semblat una bogeria fins al moment: un castell de deu pisos. El camí va passar per descarregar el primer 5d9f de la temporada a la plaça de les Cols. Aquell castell, a banda del pendent de la plaça, va comptar amb una dificultat afegida. Pocs minuts abans, la colla rival havia descarregat el 2d9fm, i un pas en fals amb el castell hagués pogut portar a desencís. A finals del mes d’agost es va tornar a actuar per Sant Fèlix, on es va fer una nova marca personal i es van veure quatre pilars de vuit de les quatre colles. Els bons resultats de l’agost van portar a una Santa Tecla amb l’objectiu del 2d9fm, que es va carregar, al primer intent, el dia del Primer Diumenge. Tot plegat, un immillorable trampolí que donava totes les garanties castelleres, mentals i socials per fer ‘el’ pas.
El Concurs cridava a la porta, i la Jove s’hi plantava amb tres cartes importants: el consolidadíssim 5d9f, l’ambiciós 3d9fa i el somni del 3d10fm. El transcurs d’aquell concurs va dur a fer un intent del castell que, a priori, era més factible i a carregar, al primer intent, el tres de deu. El 3d10fm del 2014, que va anar precedit d’una campanya de ciutat, va convertir Tarragona en una ciutat de 10. A la narració televisada del castell, el periodista Carles Cortès va definir aquell 5 d’octubre de 2014 com “el dia més gran de la història dels castells a Tarragona”. El flamant castell de deu va col·locar la Jove a la tercera posició del concurs: un podi que no tancava des del 1998.
2015-2019: A L’OLIMP CASTELLER
El 2015 va començar amb la pregunta òbvia de què calia esperar de la Jove després dels 10 pisos. La calma que suposa una temporada sense concurs va portar a un inici més cautelós però igualment amb una nota per a la història: el primer castell de nou de l’any va ser el 4d9f descarregat a Milà: l’únic que s’ha fet fora dels Països Catalans. Aquell any, a més, va veure les primeres manilles completades de l’historial lila, les del pialr de vuit descarregat al Catllar. Aquella és l’única ocasió en què s’han vist tres pd8fm descarregats en una sola diada i, junt al 3d9f, el 5d9f, i el 9d8, van significar una nova millor diada històrica de la Jove. Però la colla va passar del cel a l’infern en poques setmanes i la diada del Primer Diumenge va ser una de les més dures de la història recent de la colla: 5d9f (c), i3d10fm, id4d9f, i4d9f. Aquella llenya del cinc folrat tancava una ratxa mai vista de catorze supercatedrals descarregades i, amb ell, també va caure la moral de la colla en unes festes que tampoc van veure com el pilar caminant arribava a l’ajuntament. A finals de temporada, però, les sensacions van ser positives gràcies al domini del pilar, que es va carregar emmanillat tant al Vendrell com a l’Esperidió, davant la catedral.
Tot i els dubtes que es podien arrossegar de l’any anterior, el 2016 va arribar amb un matiner pd8fm descarregat a Vilanova i carregat per Sant Magí. Era el primer pilar de vuit que veia la plaça de les Cols en 138 anys. El setembre va portar un nou cromo casteller, el del tres de nou amb l’agulla: en poques setmanes es va passar d’un intent fallit al Primer Diumenge al primer carregat per Santa Tecla i, finalment, el primer descarregat al Concurs. L’actuació global a la TAP va fer que la Jove quedés, com el 1994, en segona posició. Paral·lelament, als assajos es començava a tastar estructures de llarg termini, com el 4d9n i l’aleshores inèdit 9d9f, que ni tan sols havia imaginat ningú. El 2016 va acabar, novament, amb un nou capítol d’or a la història d’amor entre la Jove i la plaça Vella del Vendrell, on es va descarregar el primer 3d10fm de la Colla. Aquella Santa Teresa, amb el 3d10fm, 5d9f, i3d9fa, 9d8 i pd8fm, és encara avui una diada insuperada per la Jove. Haver tret els plataners malalts de la plaça va ser un bon presagi per consagrar la novena plaça de deu pisos del món casteller.
El 2017, el camí de la Colla Jove va començar per portar el 3d9f a l’origen dels castells, Algemesí, que va esdevenir la primera plaça de 9 del País Valencià. Aquell juny també es va signar el millor Sant Joan amb el castell de gamma extra més matiner que s’ha fet, el 9d8, mentre que a l’assaig el ritme no afluixava i es començava a tastar un castell com el 4d10fm. El juliol i la casualitat van voler que el centè pilar de vuit descarregat de la història dels castells fos lila, i amb la diada de Sant Magí suspesa pels atemptats de Barcelona i Cambrils, el primer 2d9fm completat es va signar al Catllar. El tram final de l’any, però, deparava a la Jove una altre cop dur després de tants anys: en obrir-se la pinya del 3d10fm, carregat al Primer Diumenge, r un casteller de la base va patir una lesió medul·lar. Els dies següents, la Jove va demostrar la maduresa apresa després d’aquell llunyà 1995 i Santa Tecla va ser justa amb la colla. Tot plegat va portar al primer quatre de nou net, carregat al Vendrell, que situava la Jove entre les quatre colles que havien assolit castells de deu, amb l’agulla i nets.
En el capítol polític, i amb el fort lligam que ha mantingut sempre la Jove amb les aspiracions nacionals de Catalunya, el primer d’octubre del 2017 el local del Cós del Bou va exercir d’espai de votació després d’haver-hi passat tota la nit. També va ser una de les entitats (l’única colla castellera) que es va aplegar a la plaça de la Font el 27 d’octubre al vespre per saludar la República Catalana que havia declarat el Parlament de Catalunya, i es va mostrar públicament en contra dels empresonaments polítics dels líders independentistes i del Govern català.
Amb ganes i ambició, les típiques dels anys de concurs, la Jove va entrar al 2018 amb la idea d’avançar objectius: el 5d9f descarregat a Torredembarra va convertir-se en el més matiner de la història morada, i va ser també el primer gamma extra que es descarregava a la plaça de la Verdura. Pocs dies més tard, es va descarregar, per tercer any consecutiu, el pd8fm a Vilanova. Després d’un Sant Magí en què es va carregar el 5d9f i el 2d9fm, el Catllar va veure, altra vegada, un nou cromo de la vitrina morada: el quatre de nou amb l’agulla, que es va descarregar al primer intent. Cal destacar que aquell 4d9fa és el castell més difícil descarregat mai al primer intent per qualsevol colla. La Jove i els Verds són encara les dues úniques colles que han completat els dos castells de 9 amb l’agulla. El castell de 10, tot i que carregat, va tornar a protagonitzar el dia de Santa Tecla i el del Concurs, que va acabar amb un tercer podi consecutiu.
El 2019 va mostrar els símptomes de cansament després d’uns anys de tanta exigència. El 5d9f es va descarregar per Sant Magí, però la caiguda del mateix castell al Catllar, on el 3d10fm estava en cartera, va fer arribar la Colla a Sant Fèlix amb el pas canviat. A Vilafranca es va anar a fer una actuació molt ambiciosa. A primera ronda, però, el 4d9fa va quedar en intent i, a la tercera ronda, el 3d10fm es va haver de desmuntar. El mes de setembre, que es va tancar amb un 4d9fa i un 5d9f carregats, va ser víctima dels canvis forçats al tronc a causa de les lesions. Amb tot, va ser la primera temporada en vuit anys que la Jove no signava una estrena històrica. El castell de 9 a Montjuïc (Barcelona) i els pilars de vuit descarregats a Sant Fèlix i Santa Teresa van ser uns punts positius que demostren que, malgrat que els resultats no van ser tan destacats com els anys anteriors, la Jove mantenia intacta l’ambició i el caràcter.
2020-2021: EL MÓN CASTELLER, ATURAT
La temporada 2020 es va estrenar amb la pandèmia mundial de la covid-19, que va obligar a suspendre tota activitat castellera just després del primer assaig. L’aturada castellera va durar gairebé un any i mig, en el qual les colles gairebé no van poder trepitjar el local d’assaig. L’activitat a la colla es va reduir a la dinamització de les xarxes recuperant efemèrides i la pròpia història en un any en què s’havia de celebrar el 40è aniversari de la camisa lila. La primera aparició de la Jove després de la pandèmia va ser a les festes de Sant Roc de 2021, on es van alçar diversos pilars de dol en record dels castellers traspassats. Per Sant Magí es va fer la primera aparició conjunta de les quatre colles tarragonines, encara amb mesures restrictives que només van permetre fer pilars. Aquell mateix agost es va anar a Sant Fèlix a reivindicar la seguretat de fer castells i per Santa Tecla es va poder enlairar el primer castell de la represa, el 3d7, fet amb mascaretes. El retorn complet es va fer efectiu a la diada del Mercadal de Reus en un any en què els registres compten un únic 4d8 al mes de novembre, en una diada organitzada per l’Ajuntament de Tarragona per celebrar el retorn dels castells.
2022-2023: RETROBAMENT I RECONSTRUCCIÓ
Si l’aturada va ser imposada, la reconstrucció era obligatòria. El 2022 va començar amb la incertesa d’una pandèmia encara latent, i entre aquest fet i la renovació de les alineacions (fruit de no haver pogut fet castells en dos anys), la Jove es va prendre el retorn amb tranquil·litat. Els grans castells van trigar a arribar, igual que la potent massa social que havia caracteritzat la colla. El 4d9f de Vilanova va ser el revulsiu que la colla necessitava i, des d’aquell moment, es va anar avançant amb pas ferm. D’aquesta manera, el 3d9f va arribar per Sant Magí, i Santa Tecla va veure la primera tripleta postpandèmica. Al concurs, després de dues primeres rondes amb zero punts i sense marge d’error a les tres darreres, la Jove carregava, a cinquena ronda, el 2d9fm, que va situar-la en la quarta posició després d’una remuntada èpica.
El bon final de temporada i el canvi, el 2023, de la junta i la tècnica van resultar en un important canvi social, amb la motivació de molts castellers i una forta entrada de jovent. Aquesta revolució, similar a la que havia passat el 2008, va portar associat un creixement casteller que va permetre tornar descarregar castells de gamma extra. Després de carregar-lo per Sant Magí i de desmuntar-lo sota la pluja al Catllar, el 2d9fm es descarregava finalment al Primer Diumenge. El castell es va tornar a completar al Vendrell per Santa Teresa. El titular d’aquell dia, però, va ser el 5d9f descarregat, el trenta-cinquè de l’historial, però el primer després de la pandèmia. Aquest castell, celebrat com si fos el primer, va ser el fet que sentenciava que la Jove havia recuperat, després de quatre llargs anys, el nivell de la dècada anterior. La recuperació del pilar de mèrit després d’un intens treball de dos anys, amb la renovació quasi completa de l’alineació, va ser la cirereta del pastís per tancar la millor temporada dels últims anys.
COMMEMORANT ELS 10 ANYS
Amb motiu del 10è aniversari, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va decidir fer un recull de la primera dècada de vida de la Colla en format llibre.
En total, 91 pàgines que resumien els inicis de la Colla fins a l’any 1989 i que es va presentar el 8 de febrer del 1990. Portava per títol’ Jove, jove, jove…! 1979-1989. Deu anys de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona’ i va ser escrit per Xavier Altès, Manel Callao, Joan Carulla, Màrius Castellví, Antoni Grau, Joan Ramon Macías, i Joan Prats, membres de la Colla.
